ENYOR DE TU.

Mira-n’s. Sòm tu i jo aquesta nit, com tantes altres nits, al messenger compartint frases breus que ens responen perfils de nosaltres mateixos. Hi ets? Dius tu, i la mirada teva s’extravia a diferents parts del monitor del ordinador com si no esperares cap resposta, sabent que molt possiblement la vas a tindre. Vas vestida d’una manera casual però eròtica per als ulls de qui poguera mirar a través de qualsevol racó que la càmera web deixara oberta. Ets tu, ara et reconec, el teu pel rull et dona una imatge de vestal, car no pares de somriure amb els teus dits apartant el serrell del front. Sentada a la cadira fulleges qualsevol apunt sense donar massa importància ni a l’ordinador ni als fulls. Ell et contesta, et diu que hi és, que estava rondinant pels seus arxius de l’ordinador buscant un document que, com t’imagines, està pendent de correció.

Recordes ara aquella vesprada en la que el vas veure la teva primera i única vegada, a la plaça de Catalunya, al centre de Barcelona. Ell es mostrava nerviós, i tu mantenies la tensa calma que s’havia imposat. Aquell dia vareu caminar pel barri gòtic, anareu al bosc de les fades, vareu recòrrer les rambles i vareu estar a la seva habitació d’hotel parlant de qualsevol cosa, eludint la força latent que d’alguna extranya manera els dos compartieu. Aquella nit, després d’haver sopat a la platja del Masnou, ell va estar rondinant a soles per l’habitació d’hotel mentre tu dormies a casa. Aquella nit ell, abocat a la finestra en plena nit barcelonesa, es va prometre escriure’t alguna cosa personal que servira per a declarar-te el seu amor.

La torpessa del seus dits nerviosos et fan llegir frases de vegades il.legibles, et mana un document pel messenger. Carta nua es diu. Tu prems el botó del ratolí i comences la transferència. Et preguntes què es el que pot ser. Però et trobes que la transferència ja ha acabat i abans de que et disposes a obrir el document, creient que pot ser qualsevol text de la seva novel.la, ell et diu que s’ha equivocat i que no es eixe el document. Et demana per favor que no l’obrigues, sinó que l’elimines. La teva curiositat et fa obrir el document, però li dius previament que no es preocupe, que ja l’has borrat. Ell no contesta, i, disposada a violar la seva intimitat, obris el document i trobes que es una carta de tres pàgines. Es la carta nua que du el teu nom.

A la noia sentada a la platja, en mitj d’una nit iniciàtica. Cap al vèrtig dirigeisc els meus pasos ara que t’escric. Imatges d’un dessitj inabastable que fa d’aquesta distància que ens reten la apologia de la realitat. No sé fer més, que dir-te l’amor que em fas sentir…

I continues llegint el document que ell t’ha enviat per error. Passes més d’un hora llegint i rellegint cada una de les seves paraules. I després de tancar el document mires al monitor del ordinador. Ell no ha escrit cap paraula. I, després d’haver llegit aquest document, saps que està al altre costat de la xarxa. A sa casa de València, tranquil.lament lluny d’on tu estàs. No saps quina cosa escriure-li a la finestra del messenger. Cada paraula conta ara. Saps que hi és, però et fallen les idees ara que estàs desconertada. Al cap i a la fi se suposa que ningú ha llegit la carta, però no pots deixar-ho còrrer. A la fi, els teus dits acaben per escriure una paraula que sols tu i ell sabeu contextualitzar, com un secret ocult que obri la porta del teu cor, li envies la paraula a la seva finestra del messenger.

Un nou missatge de conversa del messenger s’encen al ordinador d’ell. Torpement agarra la cigarreta que es consumeix al cendrer i li pega una calada ràpida mentre veu qui li han escrit des del altra banda de la xarxa. Es ella. Ràpidament minimitza el document que està escribint. Després d’obrir la finestra del messenger llig M’enyor de tu. Somriu. Sap el que ella diu, sent que el cor sona dins el seu pit amb més força. La memòria el du a vore-vos junts caminant pels carrers de Barcelona, ell imagina que tu has cedit a ell i que l’abraces pensant en les nits que vindran, et besa el teu cabell mentre restes tombada al seu costat observant mentre escriu al llit. De sobte, mou el cap agitadament mentre es lleva tals pensaments del cap. Breument acerta a tornar-li la resposta: M’enyor de tu. Seguidament minimitza la finestreta de la conversa, maximitza la finestra del seu document. Dues campanades sonen fora de la habitació d’ell. Es de matinada, res destorba el seu ànim d’escriure. El cel es fosc, al seu monitor hi ha un document que acaba de començar. Sols hi ha una frase escrita: Mira-n’s. Sòm tu i jo aquesta nit, com tantes altres nits.