UN LLENÇOL PER EMBRUTAR. Salvador Iborra Mallol.

UN LLENÇOL PER EMBRUTAR.  Salvador Iborra Mallol.
Sense dubte un dels millors llibres de poesía que he llegit, un pilar base en la emergent nova literatura catalana. Un homenatge per al lector.

LA MADONNA

LA MADONNA
Munch

viernes, 5 de octubre de 2007

Aquest estiu vaig rebre d'una amiga polaca anomenada Marta, un poema que ella em va traduir del polac a l'anglés. Marta i jo vam assistir a un curs a la Karlova Univerzitá de Praga anomenat curs de poesia americana. Sigué un any després d'haver acabat l'Erasmus a aquella ciutat on vaig coneixer a tanta gent, molts dels quals no ens retrobarem, que vaig rebre el mail de la meva amiga Marta. Al mail hi havia un poema que ara adjunte a aquest comentari i que a mi em va agradar tant que vaig voler cercar informació sobre el poeta polac, autor dels versos.

Zbigniew Herbert va ser un home lluitador i constant, un home abnegat i que va suportar la pressió d'un regim comunista tancat en sí mateix i paranoic dels moviments que es venien fent des de l'altra part del mur de Berlin. Zbigniew Herbert no va poder publicar poemes fins el 1957, als 33 anys d'edat. Obviament, la literatura sempre ha sigut temuda més que respectada als estats autoritaris, inevitablement se'm ve al cap l'execució e Federico García Lorca, o sense anar tan lluny en la història, la condemna a mort que el règim iraní va declarar cap al escriptor indi nacionalitzat anglès, Salman Rushdie per haver publicat una novela colpidora, the satanic verses.

No sempre els textos cauen en l'oblit, com molts hagueren desitjat, de vegades u es dóna compte de que hi ha certes combinacions de paraules, construccions sintàctiques que no estan a l'abast de totes les ments, hi ha, es cert, un feix de versos que son tan perillosos per a alguns com brillants per a altres que formen el que u entèn com literatura. Ací teniu un poema que no aclara qui va vencer i qui va ser derrotat (com aquella pel.licula brillant de Spencer Stracy i una inigualable Marlene Dietrich) sinò que fa veure que la petjada de la violència pesa més que qualsevol consol.





CORAZÓN PEQUEÑO.



La bala que disparé
Durante la gran guerra
Circunnavegó el globo
Y me dio en la espalda
En el último momento apropiado
Cuando ya estaba seguro
De que lo había olvidado todo
Sus culpas y las mias.

Como todos los demás
Anhelé borrar
Los rostros del odio.
La historia me confortaba:
Yo estaba combatiendo la violencia
Y el libro decía
- Ellos eran Caín.

Por muchos años con paciencia
Por muchos años sin éxito
Con aguas de lamento aclaré
Sangrantes imágenes de ollín
Y lo hice de tal manera
que la noble belleza
Del karma de la existencia
Y tal vez alguna deidad
Hubiera encontrado su hogar conmigo
Como todos los demás
Anhelé retornar
A la bahía de la infancia
A la tierra de la inocencia.

La bala que disparé
Desde un arma de pequeño calibre
Contra la ley de la gravedad
Circunavegó el globo
Y me dio en la espalda
Como si hubiera querido decir
Que nada sería olvidado por nadie

Así que aquí estoy yo sentado a solas
Sobre el tocón de un árbol derribado
Justo en medio de una batalla olvidada.

Como una araña gris, estoy tejiendo
Pensamientos amargos
Sobre una memoria demasiado extensa
Y de un corazón pequeño.






Zbigniew Herbert.

No hay comentarios: