No digues que no, que aquest poema not pot ser teu,
Quan he mesurat la primavera a l’abisme dels teus ulls.
Qui podria parlar de la teva bellessa quasi atàvica
Quan truquen a les sis de la matinada.
¿recordes aquella nit a Barcelona?
Les llums semblaven desfer-se al teu cos mai viscut.
…I ara he obert una finestra que em du a tu,
A la platja del Masnou.
Vine, tu ara, d’un lloc amb color de silenci
Fins un altre on puguem besar-nos,
Vine sense fer soroll ni preguntes, posa’m el teu dit a la boca
I demana’m després que et seguesca pels llocs petits que t’agraden,
I deixa’m una nota a l’alba per llegir-la quan desperte
Que diga demà on podré trobar-te
On hi haja una vida per a nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario