De terror, sí, i tant, però ai, de terror de qui es veu reflexat en uns altres ulls i veu rotundament quin és el seu aspecte. L'advertència és compassiva, sí, sí, però qui pateix és el monstre. Sempre pateix en monstre, Frankenstein i la xiqueta, King-kong i la donzella, rafeta i...
El éxito del arte requiere tiempo, un tiempo que a menudo no tenemos... Detesto la luz de un cuarto de baño al amanecer, el velo gris del cielo en la ciudad, y el silencio de tu cuerpo sepulcral.
II
Soy un recuerdo que naufraga, a la deriva, en tu memoria.
Diré que sòc una persona senzilla amb un extrany sentit del humor. Per extensió, o tal vegada per inèrcia, el meu sentit de la vida també és extrany, o més bé, un tant personal. M'agrada l'amistat, els encontres, casuals o buscats, la lectura (ja siga dels còmics o dels llibres). He nascut amb fortuna a un món desaforat. No obstant, crec que la millor lliçó que podem donar al món, es buscar la felicitat i fer de la búsqueda, el nostre hàbit de vida. M'agradaria llegir els vostres comentaris, de gent coneguda o de gent desconeguda. Al cap i a la fi, aquest pot ser el nostre punt d'encontre.
2 comentarios:
De terror... o de perseverancia. Je.
Me alegra que sigas textualmente activo -y que lo compartas.
Un beso veraniego
De terror, sí, i tant, però ai, de terror de qui es veu reflexat en uns altres ulls i veu rotundament quin és el seu aspecte. L'advertència és compassiva, sí, sí, però qui pateix és el monstre. Sempre pateix en monstre, Frankenstein i la xiqueta, King-kong i la donzella, rafeta i...
Publicar un comentario