MORT D'UN GÀNGSTER.

He mort.
Les meves mans, abans fortes i fermes,
ara es veuen feixugues.
Mireu els meus ulls esvaïts i errants
com l’imperi de la foscor.
He mort perquè el silenci
és la presència de l’absència.
Jac estés,
cobert per un llençol sanguinolenc, a la morgue,
amb un somriure lasciu gravat per a l’eternitat
com una jocosa broma atemporal.

Es aquest el preu d’haver viscut matant,
bé que ho sé. Els òssos buscant la llum,
la contranatura asetjant les formes que em feren viu,
com asetja el vent en la nit polint la pedra.
Desfigurant-la, tal i com es desfigura la memòria
fins que la pròpia nit s’haurà esvaït.