Sucede que salgo por los bares,
Mis amigos me llaman raro porque
no tengo ganas de entablar conversación.
Y leo las etiquetas de las botellas mientras
Una guapa camarera me mira indiferente,
Casi fanática de su condición de guapa.
Tenessee Wiskey, y veo a Foulkner,
Bestia incansable, abismo frío y duro.
Y las chicas bailan como si nadie las deseara,
Lentas y cachondas.
Me dicen que estoy borracho,
Pero yo conozco a mucha gente borracha.
Ellos mismos están borrachos por el dinero.
Cardhú, y lamo los oteros desmayados
De la santa Irlanda. Y James Joyce me dice,
Llevan las chaquetas como si fueran sus sepulturas,
Caídas irremediablemente.
Sigues borracho, dicen, y yo estoy siendo taladrado
Por un buen verso de Yeats.
Estoy atorado por las drogas, y ellos gritan:
Esta noche follo! Esta noche follo!
Y me desmayo
y vuelvo a la luz, al tajo.
El inmerecido oficio de ver
los evasivos estratos de la memoria.
UN LLENÇOL PER EMBRUTAR. Salvador Iborra Mallol.
Sense dubte un dels millors llibres de poesía que he llegit, un pilar base en la emergent nova literatura catalana. Un homenatge per al lector.
LA MADONNA
Munch
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
És que els teus amics llegeixen Yeats? I dis-me, oh Déu, acàs suportes tu millor la convivència de l'Olimp que la dels mortals? Els déus tenen massa ego i sempre rivalitzen. Em pregunte on haurà anat a parar aquell auditori amb el qual hi teníem una història d'amor. Bah, tu tens tant de mortal com de deïtat, més aviat; semidéu de l'inframón, la ignorància repugna, és cert, però amb la poesia ja se sap, en els temps que corren, amb ella follaràs poc. Qui pogués tindre una mica de la simplicitat del teu amic.
De quin amic?
En quant a la conversa que varem tindre l'altra vesprada, llig el següent:
"hi ha moments en què viure és més important que ser feliç i tu ja saps bé que mai no ens enamoram de qui ens convé."
Del PRÒLEG AL LLIBRE "UN LLENÇOL PER EMBRUTAR". Escrit per un tal Sebastià Bennasar... et sona?
Sempre hi ha un motiu per a escriure, i aquest no s'ha d'identificar en ser feliç, sinó en viure.
No uses les meues pròpies contradiccions en contra meua...he d'estudiar...No hauria de llegir tantes vegades aquest poema teu...o l'hauria d'imprimir. Jo he fet una pausa llarga en el camí d'escriure, tu has continuat, extreu-ne les conclusions....De mi has tret tècnica, tu tens molt molt més que ja no això. Em pense que sóc jo qui hauria de començar a fixar-me, malament si no ho fet encara, coses del teu discurs que puguen nodrir el meu. Ni t'imagines quan has crescut des d'aquells anys. Buf.
Publicar un comentario